KYRGYZSTAN : 1ª ETAPA

Tosur (Kyrgyzstan), 22 d’octubre 2009

Al final, desprès de molts km fins arribar a l’Asia Central, trepitgem una pista que es dirigeix a l’interior de les muntanyes del Tien Shan.

Varem arribar a Bishkek el dissabte a la nit desprès de fer una escala molt ràpida a Estambul, passada la mitjanit, ja que el canvi horari jugava cap endavant.

Diumenge matí varem contactar amb els pares de Asyl que ja ens esperaven amb el plat a taula, molts amables i desprès de varies “prost” amb vodka, molt divertits, tant és així que ens varem emplaçar per anar a ballar quan tornessin a Bishkek.

Varem recollir els cotxes, tot bé, sense problemes, repassos de mecànica bàsica i poca cosa més, a l’endemà vaig optar per tornar a canviar la bomba de l’embragatge que duia de Girona.

Al pàrking de l’hotel varem posar en ordre totes les coses, que dúiem de casa, bàsicament roba neta i poca cosa més.

Es va fer l’hora del sopar i anar a passejar una estoneta mentre fèiem temps, d’anar a dormir. Ens va xocar la quantitat de gent que es congregava al centre de la ciutat, davant de les fonts artificials amb música, la gent surt a veure i a ser vistos.

Dilluns matí, comença el dia ennuvolat i plujós, com ho ha estat tota la nit, a primera hora, i el mes important,era recollir a l’agencia de viatges Novinomad, els visats de dobles entrades que necessitaven per tal de poder tornar entrar al país desprès de la Xina i del Tadjikistan.

Entre això i les compres d’última hora al mercat, i mentre omplíem de gasoil i aigua, se’ns va fer migdia de carretera cap al llac Isi-kool.

La carretera en bon estat, relativament, però lenta, degut tant al transit com als continus radars. Al final em varen enganxar i vaig haver de pagar 500 Sums (uns 7 euros) sense paper comprovant.

Decidim acampar abans que es faci de nit el mes a prop possible del llac, intentem arribar a traves d’uns aiguamolls en els que teníem que vigilar on ficàvem les rodes. Al final optem per un prat amb llenya, que ens permetrà fer una bona brasa per a dos maxi entrecots que hem comprat al mercat, fins i tot dubtem que podem fer res amb aquella carn tant monstruosa, potser cadascun pesava 1 kg.

Al final muntant prèviament el toldo per tal de guarir-nos de l’ humitat ambient, aconseguim cuinar la carn i riure mentre la menjàvem, realment era còmic, veure com ens barallàvem amb aquells ossos de dinosaure de les cavernes.

Una mica de licor per ajudar a baixar-ho tot plegat i a dormir que demà serà un altre dia.

Avui ha sortit un dia gris, fosc i plujós, feia mandra fins i tot aixecar el campament, però durant una estona que ha escampat hem decidit aixecar veles i endavant. Objectiu sense fixar, però ja veurem.

Ens hem aturat a reomplir de gasoil i preparar alguna cosa per esmorzar en el cobert d’una antiga benzinera de Tuy, un poble sense cap atractiu especial, que dona la benvinguda amb un tanc i un coet que recorden les epopeies de l’antic imperi soviètic.

Desprès arribem de seguida a Karakol, capital de la regió, visitem la mesquita, una decepció, el basar, sense cap encant especial, farcit de contenidors que funcionen a modus de botigues, i que intenten donar sortida a la infinitat de productes provinents de la propera Xina.

Descobrim la catedral, de fusta, interessant, però tampoc es podria qualificar de monument. I per mi el més important, es que hi ha una agencia d’informació turística, on ens han venut uns mapes de la regió, i informat sobre algun dels trajectes que teníem previstos. Bàsicament em contrastat l’opinió que ens varen facilitar a Novinomad, malgrat que la pobre nois de la oficina de informació, no tenia gaire idea sobre el tema. El que si semblava era confirmar-nos que hi havia algunes pistes interessants que estaven tancades.

Al final decidim tirar fins a Tosur, i allà mirarem de preguntar a algú sobre l’estat de la pista. Ha estat perfecta, ja que a la mateixa cruïlla, ens hem trobat una persona que sabia llegir el nostre mapa i que ens ha afirmat que el Tosur pas estava obert i que per tant amb un 4x4 com el nostre era totalment transitable.

Arribem per la pista, que ha tingut fins ara, algun que altre despreniment, i que malgrat tot es troba en bon estat, fins a un grup de cases, on ens parem a preguntar per la pista i el seu estat. La sorpresa ha estat que ha sortit un noi que havia viscut 4 anys a Itàlia i que a part de l’italià, parlava anglès amb fluïdesa.

Evidentment ens hem quedat a dormir al costat de la casa.....

ja veurem