TADJIKISTAN- PAMIR 1 - 4ª ETAPA

Langar , Tadjikistan - Pamir 4 d’octubre

Des de l’ultima vegada que vaig poder escriure alguna cosa al Llac Song Kol han passat moltes histories diferents, des de dormir en mig d’un camp, no sabent ben bé on estàvem, fins a trobar-nos amb una parella d’australians que anaven en una mena de bicicleta reclinada,però doble, simpàtics, asombrats amb l’invent, etc.

A continuació vaig tornar a tenir problemes amb el circuit hidràulic de l’embragatge, per sort era l’únic tram de recanvi que duia, i el varem poder canviar a Jalal-Abad molt ràpida i fàcilment. Però desprès, neteja dels cotxes i total que se’ns va fer de nit buscant el mateix lloc d’acampada que vàrem anar al mes d’agost.

L’endemà Osh, anar a comprar al basar, i poca cosa mes, ens va ocupar tot el mati i varem sortir tard en direcció a Sary Tash, a prop de la frontera amb el Tadjikistan. La carretera esta en obres, en molt mal estat i anàvem avançant fins que abans que caigués la nit, optem per endinsar-nos en una vall habitada molt estreta però que al final ens permetrà fer un petit campament, i també trobarem prou llenya com per poder fer la barbacoa amb les costelles de xai que havíem comprat al matí.

A l’endemà surt un dia plujós, a la muntanya es neu, boira, i ens esperen ports de muntanya de mes de 4000 m d’alçada, comencem per un port de 3800 m que ens durà a la població de Sary Tash, totalment en obres, amb una boira que no permetia veure mes enllà del capot del cotxe, però les ganes per passar la frontera i les expectatives que això ens desperta, fa que arribem relativament ràpids al poble. No hi veiem gairebé res, de fet es un poble per sobre de 3000 m, sense recursos i pas dels pocs vehicles que venen de les muntanyes. Enfilem cap a la frontera, primerament la Kyrgysa, molt ràpida i amb unes instal•lacions bastant decents, com que no hi ha cap altre persona interessada a creuar-la, ho fem de forma ràpida, sense cap complicació, a continuació circulem per terra de ningú bastants kilòmetres, potser una vintena i arribem a un port de muntanya de 4200 m d’alçada, que es la frontera real entre els dos països, fa fred, neva una mica, i el vent fa que la boira no ens amagui el camí, al cap de pocs km, arribem a dos tubs de xapa que fan les funcions d’edificis de duanes, allà s’encabeixenoficines al costat dels aparells de radio, estufes i llits on els soldats i oficials dormen mentre esperen que algun altre turista boig, o un nòmada kyrgys vulgui canviar de país.

Uns quants km mes endavant uns altres oficials, o el que siguin, ens esperen en una habitació de 2x3 m, i entre les dues lliteres aparten la televisió de la taula hi fan lloc per omplir i segellar els passaports. La visió és dantesca, com pot viure aquesta gent en aquestes condicions, però això és la realitat, i amb bon humor, menys mal, ens acomiadem, i ja hi som al Tadjikistan en busca de noves experiències.

El país ens rep amb un temps horrible, neu, vent i fred sobre rius de pedres a mes de 4000 m d’alçada, una visió única.

Mentre fem els primers km, amagats a l’interior d’una construcció en ruïnes, apareixen dos ciclistes,un holandes, que semblava ben abrigat i amb el cap en el seu lloc, i un anglés que semblava tret d’un llibre d’humor, amb sandàlies, amb un cangur de nylon i un barret tipus Sherlock Holmes, res mes i sota zero. Desprès ens varem assabentar que nomes viatjava amb 7 kg de pes, pobre li espera un cru hivern!

Seguim fent uns quants km, hem de passar un altre port de muntanya, i ens aturem per menjar alguna cosa, en previsió de no poder fer-ho mes endavant. Dinem a dintre del cotxe, escalfem una llauna de llenties que ens posen el cos a tó pel que ens esperarà, d’entrada un port de muntanya de mes de 4600 m, el mes alt que hem de passar, i desprès fem km per una carretera en bastant bon estat, que en algun moment permet corre a 120 km/h a 4000 m d’alçada, meravelles del turbo.

De seguida apareix davant nostre el llac Karakol , blau, entre muntanyes, una delícia pels sentits, ens aturem al poble a omplir aigua i de pas mirarem de relacionar-nos amb la gent, però a part de la canalla, els adults semblen amagats dins de les cases, semblen esquerps, però és que a 3600 m d’alçada, la vida no crec que doni per gaires romanços.

Seguim fent camí, decidim anar a dormir a Murgab, la capitaleta de la zona, la carretera és ràpida, cap problema. De cop veiem un paio que surt d’ enmig del no res, i resulta ser un altre ciclista, aquesta vegada acompanyat, hi ha dos tendes, de dos parelles, una espanyola, de Gijón, i l’altre de dos holandesos.

Com que sembla ser que això de l’ idioma uneix, estem parlant una bona estona, els oferim i donem pastilles pel mal de cap, aigua, pa i alguna altre cosa que a nosaltres no ens es imprescindible i a ells els fa un gran favor.

Desprès de les fotos de rigor, intercanvi d’adreces, etc, reemprenem la marxa, ja de nit fins a Murgab, la població no te enllumenat públic, i pel que sembla la major part de les cases tampoc, així que ens es difícil localitzar un hotelet, o el que sigui per passar la nit, ja que està començant a nevar i sembla que farà encara mes fred, de fet l’alçada de 3600 m no es menyspreable

Al final ens guien a una guesthouse i podrem dormir tots 4, calents en la única habitació que tenen, de fet ens faciliten poder fer-nos el nostre propi sopar i menjar-lo a l’habitació de l’entrada.

Les dones de la casa, que eren varies dormiran a la iurta que hi ha instal•lada al pati de la casa. Al menys dormirem calents, cosa que no ens acabàvem de creure. Les dones de la casa semblen simpàtiques, son kyrgyses, i tot esta molt net.

Aquest matí ens hem llevat amb els cotxes coberts de neu, un parell de dits, però hem tingut el confort de l’estufa de excrements de bestiar.

Ens hem dutxat amb gerres d’aigua calenta en una habitació molt calenta que destinen a dutxa – sauna, amb l’aigua bullint i barrejant-la amb freda, ens dutxem per parelles, en definitiva molt agradable, i ens disposem a passar una nova etapa.

Hem anat al mercat, al basar dels diumenges, estava molt buit, però al menys hem pogut canviar diners i comprar pa.

La resta de coses que necessitàvem no les hem trobat, ja que tot era com molt bàsic, petites botigues que arrengleren els pocs productes de les prestatgeries en el volum d’un contenidor de camió, en el millor dels casos, i en d’altres en antigalles de cabines de furgonetes que han canviat el seu ús.

Emprendrem, a partir d’ara, el descens de la vall del riu Wakhan, seguint frontera amb l’Afganistan i per sobre les muntanyes del Hindu Kush.