TADJIKISTAN - VALL DE BARTANG 1 6ª ETAPA

Vall de Bartang , 9 d’Octubre 2009

Sens dubte, un dels campaments més macos del viatge, i això que n’hem tingut de tots tipus, però aquest, encaixat entre dos altes parets de pissarra, amb el riu Bartang obrint-se pas entre ambdues parets i la carretera serpentejant i adaptant-se a cada recó que deixen les forces de la natura. Malgrat l’agressivitat del paisatge , ens hem trobat amb un dia asoleiat i un petit prat que sobreviu entre pedres i un rierol que raja de forma gairebé acrobàtica entre les altes parets que ens envolten.

Així i tot, i en mig de la duresa del paisatge, la gent hi viu, i sembla que tenim uns veïns, ja que ens han vingut a visitar unes cabres que han de ser d’alguna casa veïna, tambè han aparegut, un trio de paisans, amb una dona, que no han dubtat ni per un moment deixar que els acompanyi, mentre el cotxe tornava a tenir una temperatura suportable pels seus anys. Mentre tant hem intercanviat peres i pomes per un raig de ginebra i coca-cola. Hem agraït la informació que ens han facilitat, confirmant els que d’altres ens han dit, que la carretera es troba oberta fins al llac Karakol, malgrat tot jo no m’ho acabo de creure, i tindrem oportunitat de veure-ho els propers dies.
El trio anaven a pescar fins al llac. Sarezkol, que es va formar fa una anys desprès d’un terratrèmol i pel que m’ha semblat entendre a la guia, hi ha una presa. El llac si que sembla espectacular, amb unes vistes d’alta muntanya, com les d’aquesta zona. Ens han dit, que des de que deixes el cotxe has de caminar 3 hores, però es pot anar a mula, no sé el que es pitjor.En qualsevol cas, necessitem un permís especial que no tenim, així que no ens queda cap dubte

Hem sopat, molt bé, ha estat un encert portar l’olla a pressió, hem sopat un estofat de carn amb patates i verdures, que, sobretot aquí, sabia a gloria beneïda, tots l’hem trobat boníssim i acompanyat del vinet francès de torn, ha transformat l’estança de la petita tenda menjador, en un gran restaurant d’exquisit gust.

La nit es fosca, el soroll de l’aigua que passa tumultuosa es reflexa en les parets de la gorga en que ens trobem. Ens acompanya, malgrat el crit estrepitós no emprenya , ans al contrari, ens diu que està aquí, que ens guiarà pel nostre camí aigües amunt, que no ens deixarà fins arribar a la nostra destinació.

Avui hem tornat a passar per Khorog, la capital de la regió autònoma, avui estava especialment animada, tothom netejava el carrer, recollien escombraries, i fins i tot a la plaça principal estaven assajant uns cants i valls que demà oferiran al líder espiritual i religiós d’aquestes valls, el gran factòtum Agha Khan, líder dels ismaelites, la secta religiosa xiïta majoritària. I no m’estranya, aquest paio, ha pagat la universitat, es veuen moltes ambulàncies amb el nom de la seva fundació, i d’altres punts que se’ns escapen. En qualsevol cas, mentre segui a fi de be..........

Avui hem entrat en aquesta Vall, sense gaire garantia de que puguem fer el trajecte que veiem traçat en el mapa. Pot ser per això tinc la sensació de que comença una petita aventura, crec que estem, o tenim tot preparat per tal de poder-ho dur a terme sense gaires entrebancs, sempre que la pista estigui mínimament oberta, però malgrat la confirmació que l’estat es correcta, desconfio, ja que amb tota seguretat, el nombre de vehicles que hi haurà transitat aquesta temporada haurà estat mínim. El que hem consola, es que, només que un altre vehicle hi hagi pogut passar, gaire bé es segur que nosaltres podrem passar.

Ahir va passar el mateix, des de el final de la vall fins a la connexió a la carretera del Pamir, segur que només hi havien circulat els pocs camions que recullen les pertinences dels pastors que han passat l’estiu a les pastures per sobre dels 4000 metres.